No ploris, dolça Argentina (Don't Cry for Me, Argentina. Evita)

Serà difícil que m'entengueu,
si us explico els meus sentiments.
Necessito, encara, el vostre amor.
Sisplau creieu-me:
sóc la mateixa que era abans,
vestida de vint-i-un botons,
amb el poble, però, encara al cor.

Havia de deixar-ho, canviar el destí,
no podia seguir més així:
esperant un futur buit, sense ni un bri de llum.
Volia viure,
córrer arreu i provar així de tot,
però res no m'acaba d'omplir,
no somiava això.

No ploris, dolça Argentina,
no et deixaré mai, pots creure'm.
He fet errors, en la follia,
però no t'allunyis, et necessito.

I tant la fama, com els diners,
jo no els vaig cridar per ser aquí,
sé que el món pensarà que eren el meu desig.
Són fantasia,
falses promeses que ens vam creure tots.
L'autèntic tresor és aquí:
l'amor que ens uneix des del pit.

No ploris, dolça Argentina,
no et deixaré mai, pots creure'm.
He fet errors, en la follia,
però no t'allunyis, et necessito.

He parlat ja molt,
em sembla que no puc dir-vos
res més que això.
Però si encara dubteu,
als meus ulls veureu
que cada mot és cert.

Petites grans coses de ciutat (versió de My Favorite Things. The Sound of Music)

Nens a la plaça jugant a pilota,
músics que toquen al metro a les rambles,
mims que fan riure i aturen la gent,
sempre que hi penso em sento tan bé.

Contes d'espases rondalles i faules,
un llibre antic, un mail, una carta,
entrades barates per un musical,
sempre que hi penso se'm passen els mals.

Quan em sento mig perduda
quan em fa mal tot,
pensar en les petites grans coses que veig
fa que em trobi molt més bé.

Vells amb la pipa fent timbes de cartes,
joves que corren, cotxets amb les mares,
gent que s'aixeca lluitant pel demà,
coses petites que em fan esclatar.

Quan em sento mig perduda
quan em fa mal tot,
pensar en les petites grans coses que veig
fa que em trobi molt més bé.

Tal com jo creia (My Way. Sinatra)

Amic, el meu final
ja és aquí, veig com s'acosta;
però el meu darrer teló
el tancaré amb la meva història.
He vist i he viscut,
molt plenament, moltes grans coses.
I és més, sempre he actuat
tal com jo creia.

Ja ho saps, també he patit,
però no vull pas parlar de penes.
Jo mai no he fet res
que no volgués ni en tingués ganes.
Tot pas que he avançat
sempre ha estat premeditat.
I és més, sempre he actuat
tal com jo creia.

També és cert,
prou bé que ho saps,
que he fet errors, i de ben grans;
però els he afrontat sense encobrir
ni amagar el meu pas fals,
i m'he alçat i he seguit fent
el que jo creia.

Amor, humor i plor,
derrota i també victòria.
I jo m'ho miro tot
sense plorar amb ulls ben dolços.
Pensar que tot això
jo ho he viscut, sense amagar-me.
Oh, no! Sempre he actuat
tal com jo creia.

I és que si algú, ja al seu final
no és capaç de dir el que sent,
què és realment el que ha après,
si ni llavors pot parlar clar?
Jo he viscut, per bé i per mal,
tal com jo creia.


(Trad. Anna Brasó)